13 de març 2018

Perquè esquiar a Vallter 2000 la recta final de la temporada:



Com molts de vosaltres ja sabeu, Vallter 2000 és la nostra estació de referència durant la temporadde neu, però ara més que mai és l'opció que preferim, i aquí t'expliquem el perquè:

FORFET REDUÏTESTACIÓ ÚNICAPROXIMITATQUALITAT DE LANEUPISTA DEL XALET




Forfet reduït:
Durant tot el que queda de temporada, el preu del forfet és de 20€, degut a que el telecadira Jordi Pujol està avariat, i per motius de seguretat no es pot reparar fins que es desglacin les pistes. Tot i així, no afecta en absolut al domini esquiable, ja que el teleesquí arriba fins a la cota màxima de l'estació, i més de pressa inclús que el telecadira.

Estació única:
Vallter 2000 és molt més que una estació d'esquí, per nosaltres, és poder fer aquest esport que tant ens agrada, en un entorn que estimem i que aprofitem durant tot l'any: Ulldeter. L'estació i les seves pistes estàn al bell mig de la vall, custodiades per cims tan emblemàtics com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona, i en la seva cota més alta, que s'ubica als 2535m., estem al costat del Coll de la Marrana. És en aquest indret, on hi ha el mirador de la costa brava: Les Marmotes, un bar restaurant amb unes vistes a la plana gironina i la Costa Brava impossibles de veure des de cap altre indret.



Proximitat:
Si ets una de les persones que has de fer una hora de camí o més per anar a esquiar, i ets de l'àrea de Barcelona, és molt possible que Vallter sigui el teu punt més proper per gaudir de la neu. Ben comunicat, i a unes 2h de la capital, ens permet una aproximació per vies ràpides fins a Ripoll, i a partir d'allà per vies en molt bon estat fins a Setcases, que és ja l'última població abans de l'estació.

Fantàstic estat de la neu:
Aquest any estem gaudint d'una qualitat de la neu realment bona, i que ens aguanta gran part del dia degut a les condicions meteorològiques que s'estan donant.



Pista del Xalet:
Totes les estacions tenen les seves pistes predilectes, però la pista del Xalet (oberta cada dia fins a final de temporada), és sens dubte una referència al Pirineu. Tothom qui hi ha baixat coincidirà en remarcar-ho, i es que es baixa des de cota 2353 fins més avall dels 2000m, passant pel costat del refugi d'Ulldeter, i tot vorejant el vessant nord del Gra de Fajol. Una pista en ocasions molt estreta, gairebé com una pista de muntanya, que ens fa viure l'entorn com cap altra. La pista de la Xemeneia també és una de les nostres preferides, curta però preciosa, amb una pala que ens aboca al damunt de l'estació des del coll que uneix les formacions del Bastiments i el Pic de la Dona.

Resultat d'imatges de pista del xalet vallter

Pista del Xalet. Foto feta per Lugares de Nieve




30 de gen. 2018

Nova Megamo Track: doble i catalana.



A finals d'aquesta setmana passada, la gironina marca de bicicletes Megamo, coincidint amb la presentació del seu nou equip UCI MTB liderat pels campions Jofre Cullell i Clàudia Galicia, ha presentat la MTB que serà la punta de llança de la marca a partir d'ara, entrant de nou per primera vegada en el sector de l'XC amb doble suspensió: la Megamo Track.


Muntanya i Meteo ja fa temps que confiem en Megamo, de fet és la marca amb la qual fem les rutes ciclistes, i ja feia temps que trobàvem a faltar aquest buit dins el seu catàleg. Si que és cert, que la temporada 2016/17 ja van incorporar la doble suspensió, però eren bicis amb un perfil enduro molt marcat, i després d'haver vist la nova incorporació de la Track a la família Megamo, a falta de provar-la, no podem dir més que coses bones respecte al model.



La Track arriba per fer les nostres delícies i mal a la competència: ràpida i lleugera, és una bicicleta mimada fins a l'últim detall. Segueix els passos de la seva germana rígida, la Factory (model que nosaltres utilitzem), amb una geometria racing però alhora molt còmode, pensada pels circuits XC i XCM de la copa del món de MTB, els quals cada vegada més han anat evolucionant cap a aquest perfil de bicis. Tot i que encara no tenim xifres oficials del que costarà, si segueix en la línia de la Factory treurà els colors de les grans marques, oferint una igual o superior qualitat i muntatge, per uns preus significativament més baixos.



1-SISTEMA DE SUSPENSIÓ: El basculant prescindeix d'articulació: lleugeresa, simplicitat i fiabilitat. El recorregut de les suspensions és de 100mm.

2-REAR AXLE EASYREMOVE AXLE: Un eix completament innovador fins ara vist, amb la palanca de l'eix posterior integrada dins del mateix.

3-BIELETA MINIMALISTA: Molt minimalista, transmet directament el moviment de la suspensió a l'amortidor, podent bloquejar-lo des del manillar.

4-CABLE ROUTING: Tot el cablejat és intern. Fins i tot és compatible, en cas que ho vulguem, amb el cablejat de la tija telescòpica.

5-GEOMETRIA RACING: Com ja és sabut en les Megamo, un dels trets principals és la seva postura racing alhora molt còmode, que ens ajudarà a passar llagues hores pedalant. Curiosament, tot i això, són bicicletes altament reactives.

6-QUADRE FULL CARBON: Quadre íntegrament de carboni, sense inserts d'altres materials, amb una sòlida i lleugera caixa de pedalier BB92.



Si esteu pensant a canviar de bicicleta, o iniciar-vos al món de la MTB, us recomanem que visiteu la seva web i repasseu els models que hi trobareu, ara mateix al mercat costa trobar una millor relació qualitat preu amb productes tan ben acabats, i amb el plus afegit que són construïts a casa nostra.






15 de gen. 2018

Yooner! Pels esquiadors i pels que no han esquiat mai.



Baixar les pistes a gran velocitat esquiant per primera vegada, sense tenir que aprendre'n i assentats a 20 cm del terra...això és el Yooner!
El Yooner és un mono-esquí damunt del qual hi trobem un seient amb amortidor per a fer més agradables les irregularitats del terreny, i un mànec central que ens sobresurt d'entre les cames per a poder dominar l'aparell, tot ell compacte, sense articulacions, més que el petit sistema de suspensió que es troba en la unió del seient i el Yooner.



Una manera diferent i divertida de gaudir de la neu, tant si sabem esquiar, com si és la primera presa de contacte amb aquest medi. En cas de ser aquesta última opció la nostra, el Yooner ens permetrà poder pujar amb tele-cadira i baixar per les pistes esquiant podent gaudir d'un primer dia ple d'emocions i adrenalina, cosa que iniciant-nos en snowboard o esquís, no acostuma a passar en la primera presa de contacte. De fet, la gent de TSL ens assegura que a la primera baixada ja dominarem perfectament el Yooner.
TSL ens porta dos models: el Yooner, de 3'5 kg i 60 x 73 x 26 cm, que és la seva primera creació i que es frena inclinant-lo cap enrere (un sistema similar als patins en línia) o derrapant com un esquí, gràcies al seu patí d'inox.




I el Yooner Enduro, que manté les característiques que han fet triomfar el seu primer model, però amb les diferències de què en comptes de dur com a superfície lliscant un patí d'inox, en aquest model hi trobem un esquí, fet que fa que s'elimini l'urpa que feia de fre en el primer model, i que les sensacions damunt del Yooner Enduro siguin molt més similars a les de l'esquí alpí, frenant igual que faríem esquiant, es a dir derrapant de costat. Les dimensions d'aquest model són de 61.5 x 99 x 24.5 cm, i el seu pes en aquest cas és de només 2'95 kg.






Al nostre país encara costa una mica trobar-lo, però el Yooner i el Yooner Enduro es poden trobar aproximadament per 170€ i 220€ respectivament.




13 de des. 2017

Aymar Navarro disputarà per primera vegada tot el calendari del Freeride World Tour


Foto by: Adrià Millan


NOTA DE PEMSA. BARCELONA, 11.12.2017

Aymar Navarro segueix fent història. No content amb ser el primer esquiador de freeride del país en participar en una proba del Freeride World Tour (FWT), de aconseguir un podi a la proba d'Ordino (Andorra) la pasada temporada -també té un top 10-, el rider de la Vall d'Aràn ha rebut una invitació per disputar tot el calendari del FWT de 2018. Vam deixar que l'atleta d'Atomic assimilés la notícia i passats uns dies vam, realitzar aquesta entrevista, en la que Aymar valora l'elecció, recorda els inicis en l'esquí i el freeride, i demana un major suport per una disciplina que gaudeix cada dia de més seguidors.

AYMAR NAVARRO: "Quan vaig saber de la Wild Card del Freeride World Tour va ser una explosió d'alegria. Ara, a seguir gaudint i a donar el màxim".

Després dels seus últims bons resultats, Aymar Navarro ha rebut una invitació de l'organització del Freeride World Tour (FWT) que li permetrà prendre part en totes les proves de la màxima competició de la regularitat del Freeride World Tour.

"El principal objectiu és el de passar-m'ho bé i donar el màxim, que és el que sempre intento fer, i si després venen els resultats, que segur que algun n'hi haurà, doncs millor que millor", apunta el rider de la Vall d'Aràn.

Aymar Navarro competeix en el Freeride World Tour amb el següent material d'ATOMIC: esquís Backland 109 i 117cm, les noves botes de la marca per aquesta disciplina Hawx Ultra XTD 130, la màscara Revent L FDL HD Red, i confia en la seguretat del casc Revent+ Amid Red.



Foto by: Adrià Millan


AYMAR, ¿CUÁNDO SUPISTE QUE IBAS A RECIBIR UNA INVITACIÓN PARA DISPUTAR TODO EL FREERIDE WORLD TOUR (FWT) DE 2018?
La noticia la sabía desde hacía una semanas, lo que pasa es que no podía ser oficial. Cuando me lo dijeron fue una explosión de alegría. Es algo que llevo mucho tiempo detrás de ello y si he recibido una invitación es porque me lo he ganado. La organización del Freeride World Tour (FWT) no da las cosas porque sí. Después de los buenos resultados del año pasado en la prueba del Freeride World Tour (FWT) y el trabajo hecho estas últimas temporadas a nivel de proyectos, creo que han dado sus frutos y ahora a disfrutar de la experiencia, como he hecho siempre.

¿QUÉ SUPONE ESTA NOTICIA, MÁS PRESIÓN, TE MARCAS ALGÚN OBJETIVO?
No me gusta marcarme objetivos, la verdad. El objetivo principal va a ser pasarlo bien y dar el máximo, lo que siempre intento hacer siempre, y si después vienen los resultados, que seguro que alguno saldrá, pues mejor que mejor; pero lo importante es estar dentro, seguir entrenando como hasta ahora y no cambiar ninguna dinámica para que todo siga igual o mejor, y poco a poco ir dando noticias y espero que sean buenas.

¿QUIÉN TE LO IBA A DECIR A TI CUANDO PRACTICABAS ESQUÍ ALPINO QUE LLEGARÍAS HASTA AQUÍ EN EL FREERIDE, NO?
Pues sí, la verdad es que cuando empecé en el alpino ni me planteaba practicar freeride. Siempre había sido al principio como un sueño, muy lejano, poder ver a tus fans en el ordenador cada carrera que hacían, de seguirlos en las carreras que hacían… siempre lo habías tenido como el sueño de un niño que juega al fútbol y quiere llegar a la Primera División, y poco a poco ha ido a más. El primer año ya me invitaron a correr una competición y ya era lo máximo. El año pasado tras conseguir un podio me dije que esto no podía ir a más, y esta invitación para hacer todo el circuito ya es la hostia. No tiene otra palabra.      


Foto by: Adrià Millan


HAGAMOS MEMORIA, ¿CÓMO EMPEZASTE A ESQUIAR?
Mis inicios son en el alpino, empecé con mis padres y después ya iba con el club que van todos los niños del Valle de Arán. Estuve varios años compitiendo, hasta los 17 años, pero hubo un momento que ya no tenía motivación, que lo hacía más por obligación que por ambición, por ganas de hacerlo hasta entonces, así que decidí que era el momento de dar portazo y empezar una aventura nueva. Me junté con chicos como Adri Millán, Suso Folgar, Alex Martínez… toda una banda y un montón más que me dejo. Un montón de gente que se dedicaba al freeride y poco a poco me fueron introduciendo en el grupo, en las carreras. Empecé a hacer las carreras nacionales, algunas fueron bien. Tras dos años gané el circuito nacional de freeride que se hacía entonces y empecé con el qualifier y después con las invitaciones al Freeride World Tour y hasta el día de hoy.

¿QUÉ TE PARECE EL CALENDARIO DEL FREERIDE WORLD TOUR (FWT) DE 2018?
Son cuatro pruebas, una en Japón a finales de enero, luego en Canadá, países que no he visitado nunca, una excusa perfecta para poder ir hacia allí con esta gran familia del Freeride World Tour (FWT) y después volveremos para Andorra. Espero que la temporada me respeten las lesiones y podamos disfrutar del circuito.

¿HARÁS TODAS LAS PRUEBAS DEL FREERIDE WORLD TOUR ESTE AÑO?
Sí, lo voy a hacer todo si respetan las lesiones, las cuatro pruebas seguro, Japón, Canadá, Andorra y Austria, y si me clasificara entre los 12 primeros podría acceder a la gran final en Verbier (Suiza).

TRAS RECIBIR LA INVITACIÓN, ¿VAS A CAMBIAR, VARIAR LA PREPARACIÓN?
Tampoco me voy a preparar más de lo que me he estado preparando en años anteriores. No voy a cambiar nada de lo que he estado haciendo hasta el día de hoy simplemente por el hecho de la invitación. Creo que lo he hecho bien hasta el día de hoy y que no hay por qué cambiar, ni forzar la máquina, porque es cuando cambias que las cosas pueden salir mal.

¿TENDRÁS UNA PRESIÓN MAYOR?
Voy a intentar meterme la mínima. No me marco objetivos de resultados. Sé que cuando esté ahí voy a dar el máximo de mi mismo. Quiero disfrutar de esta oportunidad que me han dado, vivir la experiencia al máximo e ir sin presión. Voy a dar el máximo como siempre he hecho y si salen resultados buenos estarán bienvenidos, y sino quedarme con la experiencia.


Foto by: Adrià Millan


UNA LÁSTIMA NO CONTAR CON UNA PRUEBA DEL FREERIDE WORLD TOUR EN ESPAÑA O UN CALENDARIO SIMILAR.
Sí. Es mucho dinero traer una prueba de éstas. Por ello tengo que dar gracias a la estación de Ordino, ya que sé que me han apoyado de inicio para que pueda correr en el World Tour de Andorra desde que empezó. La relación que tengo con ellos es súper buena y sé que han echado toda la leña al asador. A ver si en España, poco a poco… Los clubes todos tienen su sección de freeride, en los chicos jóvenes cada vez hay más afición y espero que siga creciendo y podamos tener algún día un circuito nacional, aunque no sea del World Tour. Si fuera nacional, como está haciendo El Dorado Freeride con el junior, hacer otro circuito paralelo, que sea a nivel amateur de España, que hay mucha afición, la gente estaría encantada. Sé que hay gente que quiere y pone muchas ganas, como los de Vehículo Longo que organizan competiciones en el Basibé o en Tavascan, lo único que tienen poco apoyo a nivel de presupuesto para echar adelante estas pruebas. Si arrimamos todos un poco el hombro creo que se podría tirar adelante un gran proyecto. Ahí queda dicho y espero que llegue a oídos de alguien.

¿TE GUSTARÍA DAR LAS GRACIAS A ALGUIEN EN PARTICULAR TRAS LLEGAR A ESTE PUNTO?

Sobre todo a la estación de Arcalís, a David Ledesma –director de marketing– y a Xabier Arjona –director de Arcalís–, ya que sé que ellos han hecho lo que han podido para que yo pudiera estar compitiendo todos los años en el Freeride World Tour (FWT) de Andorra y también para poder estar ahora con una wild car y estar en todo el circuito. Les tengo que dar las gracias a ellos porque han hecho mucho, a todos mis sponsors, por estar ahí desde un principio. No sólo cuando las cosas han empezado a ir bien, sino cuando empezó todo, que es difícil apostar y más en España en un deporte como el esquí, y la verdad es que no me ha faltado de nada, y cómo no, a todos los amigos que han esquiado y compartido proyectos conmigo y, sobre todo a la familia, que desde bien pequeño llevan apoyándome. Ahora una aventura nueva y a disfrutarla.


5 de des. 2017

Vallter 2000 obre les portes: inici de la temporada 2017/18






Avui els de Muntanya i Meteo ens hem dirigit a Vallter 2000 a la jornada de portes obertes, que donava el tret de sortida a la temporada 2017/18.
Hem pogut gaudir durant tota la jornada d'una temperatura molt agradable, que en arribar, tot i que a Setcases a les 8:30h estaven a -8º graus, a peu de pistes a les 9h ens trobàvem a 2º, a causa d'una marcada inversió tèrmica, que ha fet enfilar el termòmetre fins als 9º pels vols de les 13h.
Si es cert que només hi hem trobat dues pistes obertes, també ho és que s'està fent una gran feina: la neu que hi hem trobat, tota artificial, era d'una qualitat que ja ens agradaria trobar-la durant tota la temporada a moltes estacions.


Minuts abans d'obrir pistes


A les 9h obrien pistes, i ja eren alguns els matiners que estàvem per allà, però no ha estat sobre les 10h del matí que l'aparcament s'ha començat a omplir de famílies que venien a tastar la neu, i de malalts de la mateixa que han fet infinitat de baixades apurant l'horari de l'estació. Així que, com a tastet del que ens espera podem dir que una jornada immillorable. Al llarg d'aquesta setmana hi trobarem més pistes obertes, i si la producció de neu segueix amb aquesta línia, Vallter 2000 aquest any començarà molt bé.


Pista Pla Morens I


A peu de pistes, hem pogut trobar gran part dels serveis operatius: bar, restaurant, botiga especialitzada, escola d'esquí...  La setmana que ve amb l'obertura de noves pistes, us portarem una ressenya més àmplia i detallada.


 Pista a pocs metres de l'aparcament



VOLS UN FORFET GRATIS?
CLICA AQUÍ: FORFET



30 de nov. 2017

Iniciació a l'alta muntanya en BTT: Ulldeter


Distància: aprox. segons variants 9-12km
Circular: Si
Punt de sortida: Vallter 2000
Dificultat tècnica: Alta
Dificultat física: Moderada-Alta





Avui, per tots aquells que teniu un nivell tècnic mig-alt amb la BTT, i que voleu provar coses diferents, us portem una ruta d'iniciació a la BTT d'alta muntanya, on en ocasions l'haurem de carregar, o afrontar trams complicats amb molt desnivell: descobrim la vall d'Ulldeter amb la nostra BTT.

Ulldeter amb la seva estació d'esquí Vallter 2000, és un lloc ideal per a poder gaudir de l'alta muntanya amb una fàcil i ràpida aproximació amb el vehicle, i amb cims que freguen els 3000 metres d'alçada. Avui però, deixem aparcades les botes, les bambes i els esquís, i agafem la BTT per arribar als 2883 metres qui ho vulgui, fins al cim del Bastiments.

Primer de tot, hem de ser conscient del nivell tècnic i físic que tenim, ja que l'alta muntanya en bicicleta és exigent en els dos aspectes. És per això que la ruta d'avui són poc més de 10 quilòmetres, tot i que us mostrarem diferents variants amb diferents dificultats.



Deixarem el cotxe a l'aparcament superior de Vallter 2000, i començarem a pedalar per la mateixa estació d'esquí. Un aspecte a tenir en compte és que la pressió dels neumàtics no pot ser molt alta, ja que el terra és pedregós amb fortes pujades, i si no perdríem adherència.

El camí comença amb una lleugera pendent que ens portarà en línia recta fins a les Conques d'en Serradell, on passarem de llarg una bassa artificial i travessarem el riu, punt en que començarem a enfilar per una pista en zig-zag que augmenta bruscament de pendent, i que comença a treure'ns els colors. Plat petit, pinyó gran, i de mica en mica superarem una última forta pujada fins a situar-nos sobre els 2300 metres, punt en el que deixarem l'ample de la pista d'esquí per a dirigir-nos a mà esquerra fins a una esplanada, coronada en un extrem per les restes de l'antic refugi d'Ulldeter, del qual ja només en queda un vèrtex de les antigues parets amb una placa commemorativa, i on podrem recuperar forces per la segona forta pujada.



Seguim la ruta, i per fer-ho creuem el rierol que sorgeix del naixement del naixement del Ter;  l'Ull de Ter, i davant nostre a mà dreta, en qüestió de cinquanta metres veurem que puja marge amunt un corriol prim però fressat, on començarà la part tècnica de la ruta: els metres que superen el lateral del marge són molt drets, però un cop superats, ens trobem amb un sender amb pendent lateral però ciclable que ens porta fins a una petita esplanada rocosa, on, si ens hi fixem bé, trobarem traces del camí, que sortejant blocs de roca i matolls, ens torna a portar fins a la traçada bona.



Aquí caldrà mantenir el ritme i guardar forces, ja que davant nostre, com un mur infranquejable s'aixeca el Coll de la Marrana. Un coll que si a peu no presenta cap dificultat, en bici ja és una altra cosa: hi ha dues opcions, la primera que continua recte amunt tal com anem, i es dirigeix cap al centre del coll. La segona, just on comença el contrafort del coll, surt a mà esquerra i va cap al vessant del Gra de Fajol, és aquesta la que haurem d'agafar. El primer tram el podem superar amb relativa facilitat per un caminet estret i que va guanyant pendent, però quan torna a tombar cap a la bona direcció, tot i que planeja més, passa a ser més rocós, fins a un punt en el que haurem de desmuntar, si no ho hem fet abans, per poder superar una portella natural de roca que ens dona pas al famós i ventós Coll de la Marrana.



La vista des d'aquest indret és espectacular, a cavall entre coll i altiplà, tal i com hem arribat estem custodiats a l'esquerre pel Gra de Fajol, a la dreta pel Bastiments i davant nostre per la vall que ens portaria cap a Coma de Vaca, i pel corriol que va a donar a Tirapits.

Aquí tenim dues opcions diferents: podem fer el cim del Bastiments, o vorejar-lo per l'aeri sender del Pas del Bou.
Per Bastiments: hem de tenir en compte que per molta tècnica que tinguem, com a molt podrem fer damunt de la bici el 50% de l'ascensió, això en el millor dels casos, la resta tocarà carregar-la a l'esquena fins a la Creu, o en cas que ho vulguem, fins al mateix cim, uns metres més amunt. Cal dir però que val la pena, la pujada és dura i el camí mol dret, però les vistes són espectaculars: estem a cavall entre Catalunya i França, a dalt d'un cim que és una carena, curiós com pocs, i amb una vista que arriba fins on ens deixa veure la calitja. La baixada la farem en direcció al Coll de la Geganta, i haurem de portar la bicicleta al coll. El primer tram és molt dret i pedregós, haurem de vigilar bé on posem els peus, ja que rellisca molt i la bici ens fa menys àgils.



Pel sender del Pas del Bou: just abans que el camí de pujada a Bastiments passi a pujar encara més i comenci a no ser ciclable, a mà dreta surt un corriol mal dibuixat, que ens porta cap al vessant sud-est de la muntanya. Un cop aquí, haurem d'afinar la vista, perquè davant nostre, tot i que molt poc fresat i evidentment no apte per pedalar, surt un caminet trencat i rocós, que va paral·lel a les corbes de nivell sortejant rocs i creuant tarteres molt dretes, formades per les roques que es van descomposant metres més amunt. És relativament ràpid de fer, però haurem de vigilar bé: és fàcil relliscar i el corriol és molt estret per una persona i la seva bici. Així i tot, en poca estona, ens plantarem a la ruta de baixada del Bastiments que hauran fet els que hagin escollit la primer opció.

Es en aquest punt, on recomanem fer una parada, veure i menjar una mica. Cap al nord, França i el Pic de Bacivers amb el seu circ, la seva coma i el seu estany propi, al nord-est el Pic de la Dona, sota nostre Vallter 2000, i just al davant el Gra de Fajol Gran i el Gra de Fajol de Baix mirant-nos de tu a tu.



A partir d'aquí ja tot serà ciclable o en gran part, i això dependrà en gran mesura de la tècnica que tinguem, i de la ruta que escollim. La nostra recomanació és, seguir la carena pel Coll de la Geganta, el Pic de la Dona, i un cop allà passar de llarg la Portella de Mentet per anar a donar a la Portella de Morens, on surt un corriol/trialera que cada cop més tècnic i dret, ens portarà fins al Pla de la Portella, i des d'allà ja per un camí més ample fins a l'aparcament on tenim el cotxe.

Tot i això, i donat que us hem presentat la ruta d'avui com una iniciació de la BTT per alta muntanya, primarem la tècnica al físic, i un cop al Coll de la Geganta agafarem el corriol, aquest ja ben marcat, que surt del mateix coll on hi trobem tres roques dibuixant un triangle invisible, en direcció el fons de la vall. El primer tram no el qualificarem ni molt menys de trialera, però no hem d'oblidar que els corriols de muntanya són molt traïdors, i és molt fàcil posar la roda de davant en un forat o que s'escapi pel marge , així que damunt la bici sempre amb els cinc sentits.



Just després d'haver fet el sisè zig-zag de baixada, podem continuar endavant per un camí estret, tot vorejant el vessant de la muntanya fins arribar a una enclotada que ens portarà fins les pistes d'esquí, o podem agafar un corriolet que surt recte cap avall, que és el que, en aquesta ocasió, nosaltres agafarem. ALERTA, perquè tot i que comença sent ciclable, acaba sent molt tècnic, i en forces ocasions haurem de carregar la bici, no obstant, això si us agraden les trialeres i sou molt hàbils en aquests terrenys, potser heu de desmuntar menys del que sembla a primer cop d'ull.

Un cop deixat el serpentejant i infernal (per molts) sender de baixada (baixarà 300m en pocs minuts), arribem ja al pla, i tornarem a agafar la pista d'esquí per plantar-nos de nou a l'aparcament de Vallter 2000.



Hem de remarcar que aquesta ruta és per persones amb un nivell alt de BTT, acostumats a passos tècnics i trialeres, si és així, segur que la gaudireu amb escreix. En cas que potser no hi esteu gaire acostumats, haureu de carregar molts més metres amb la bici, tot i així, recomanem l'experiència, sempre i quant hi aneu sempre sent conscients de fins on podeu arribar, i de què una bicicleta pot provocar més erosió que si anem a peu, per tant sempre preservant el medi i tenint cura de la natura.

Porteu sempre un mapa de la zona, recomanem el Mapa-Guía excursionista d'Editorial Alpina Vall de Núria- Ulldeter:




25 de nov. 2017

Testing Ourselves: un 8000 en 15 dies. La nova aclimatació de Kilian Jornet i Emelie Forsberg.




Com es pot reduir a 15 dies el temps d'aclimatació per a fer un 8000? Això és el que s'havien plantejat Kilian Jornet i Emelie Forsberg, i d'aquesta pregunta n'ha sortit l'experiment en el qual consisteix Testing Ourselves.

SINOPSIS
1 mes dormint en hipòxia i entrenament
1 setmana d'aclimatació als Alps (4000m)
3 dies de viatge

La parella d'skyrunners i alpinistes, gravant aquest documental s'embranquen en una aventura amb una idea clara que pot revolucionar el món de l'alpinisme d'ara en endavant, ja que simplifica tot el procés d'aclimatació que fins ara era necessari per a poder assolir un cim de gran magnitud amb un mínim de garanties.
Fins el dia d'avui, l'aclimatació bàsicament consisteix a passar dies en alçada; cada dia es puja un cim i al baixar es dorm en certa altitud, augmentant de forma progressiva l'alçada de l'ascensió i del lloc on es pernocta, cosa que requereix temps i diners.

DATA DE L'ACTIVITAT
24 d'abril 2017 - 7 de maig 2017

TEAM

Kilian Jornet
Emelie Forsberg

CIM

Cho Oyu, Himalaya

ASPECTES TÈCNICS

Altitud: 8201m, sense oxigen i en equipament lleuger

OBJECTIU

Viatje de 2 setmanes per pujar un cim de 8000m.
Obrir noves formes d'escalar grans muntanyes en un curt període de temps i en pre-aclimatació.

CIM ACONSEGUIT

Cim o voltants, només Kilian Jornet


Amb aquest nou experiment reduïm fins a quinze dies, com a mínim en el cas de Kilian Jornet, aquest llarg procés, i s'aconsegueix pujar ja amb una molt bona aclimatació de base.



No obstant això, el doctor Daniel Brotons ajuda a fer-nos una idea del que suposa aquest nou mètode, i deixa clar d'entrada, que això no és una llum verda perquè qualsevol persona surti a fer un cim pensant que serà més senzill. Com remarca, aquest experiment ningú abans l'havia dut a terme, i Kilian ha rebentat amb les noves dades, tots els estudis que hi havia del tema fins ara.
D'altra banda el curtmetratge va més enllà del sentit purament científic, també mostra l'experiència de dur a terme reptes com aquest en parella, i que els hi suposa a ells dos compartir aquesta aventura plegats.
Per a conèixer tots els detalls, us recomanem que visiteu la seva pàgina oficial on podreu trobar les xifres i detalls exactes del projecte, així com descarregar-vos el protocol d'aclimatació Us deixem amb aquest petit documental que, per damunt de tot, és proper, transparent, i fins i tot tendre: