31 d’oct. 2017

Bosc de Carlac


Lloc: Bosc de Carlac
Sortida: Bausén, Val d'Aran
Circular: Si
Dificultat tècnica: A peu baixa, en bicicleta de muntanya mitjana/alta.
Dificultat física: A peu baixa, en bicicleta de muntanya mitjana.
Km: 5'8




D'entre totes les excursions que hem fet aquest 2017, aquesta és la que més gratament ens ha sorprès. Fuig de cap tipus de dificultat tècnica si es fa caminant, i tampoc gaudeix d'una llarga durada, però la seva bellesa la converteix en un tresor imprescindible per descobrir, apte per a famílies amb nens per fer a peu, i per a bicicleta de muntanya pels més tècnics i atrevits.

Ens trobem a la Vall d'Aran, al poblet de Bausen, i és aquí on deixarem el cotxe. Volem remarcar la gran diferència de fer aquesta ruta a peu o en bicicleta de muntanya, i es que si bé a peu resulta una agradable excursió, o fins i tot una llarga passejada, en BTT tot i que és molt breu, necessitem un bon nivell de forma física a causa de les seves fortes pendents, i també una bona tècnica ja que el camí és força pedregós, i donat que és una fageda i la humitat i regna, moltes de les roques les trobareu relliscoses i fins i tot amb verdet i molsa.



Començarem vorejant l'església de Bausén, Sant Pèir Ad Víncula (s.XVIII) i el respectiu cementiri, fins a arribar a un imponent til·ler centenari, amb un gronxador de fusta penjat d'una de les seves branques, i que sembla que ens prepari per al caràcter bucòlic que denotarà tota l'excursió.

Bausén no té només un cementiri, i es que una de les peculiaritats d'aquesta ruta és precisament el seu segon cementiri: el cementiri de la Teresa, una peculiar i bonica història d'amor que ens deixa prendats al sentir-la:

A principis del s.XX, dos joves de Bausén es van enamorar i van decidir casar-se, però el mossen, donat que entre ells existia un cert parentesc, encara que llunyà, va prohibir el casori, amb l'única excepció de si junt amb la boda li pagaven uns generosos honoraris, dels quals no disposaven al ser de familia humil.
Donada aquesta circumstància, es van casar per la via civil, i quan morí Teresa, el capellà va prohibir enterrar-la en el cementiri del poble. Així doncs i en menys de 24 h, els veïns li van construïr un petit cementiri només per a ella, i així va passar a ser una de les històries més romàntiques de la vall.
Avui dia els seus descendents encara porten flors a la tomba.

En aquest punt començarem a baixar per un corriol de pedra, tot vorejant l'esquerpat vessant que serà l'últim i aeri tram del camí en el que estarem fora del bosc, ja que en uns instants, després d'una progressiva i pedregosa pujada, el camí ens introduïrà costudiats per marges de pedra amb molsa dins d'una fageda, i la temperatura canviarà al moment.



L'augment del desnivell és va fent xino-xano; a peu sense adonar-nos'en, en BTT ja havent de fer alguna filigrana degut a les roques, i començant a notar la pujada que es va incrementant. Tot i així, la notarem poc, ja que l'escenari sembla tret de contes plens de llegendes i éssers mitològics, i ens costarà no quedar bocabadats amb cada giravolt del camí. La idea de que la Vall d'Aràn és terra d'óssos, en aquests indrets, cobra més realisme que mai, i es que sembla un bosc fet a mida per aquests magnífics mamífers.


Arribarem a un punt on el desnivell es relaxa, i trobarem un pont fet amb bigues de fusta per a poder superar l'Arriu Carlac, el torrent que més endavant tornarem a creuar en plena baixada. Aquí és on més canviarà el recorregut dels que el feu a peu o corrent, i els que l'aneu superant a cop de pedal. La pujada es fa més tècnica, i després d'una breu estona, ens trobem davant d'uns dels racons més espectaculars que veurem durant el dia: una fageda la qual sembla talment un conjunt de gegants, fins i tot alguns faig centenaris semblen tenir cames, i estar a mig avançar per damunt del mantell de fulles que iguala tots els colors i relleus del vessant de la muntanya. A peu no notarem gaire el fort augment de la pendent, però en bicicleta la pendent es converteix en una dura prova que traurà els colors als més valents, ja que cada vegada s'enfila més, i tot i ser relativament curta és realment forta.



Sense veure'l arribar, ens trobarem amb un pronunciat i brusc gir a mà esquerra, amb l'última forta pendent, aquesta superada de mica en mica per un corriol molt més estret, i amb un desnivell lateral molt més marcat, que en èpoques humides pot ser un maldecap (tot i que breu) pels ciclistes.

Albirem la llum i l'obertura de les copes dels arbres al cap d'uns instants, i és en aquest moment, que arribarem al punt més elevat de l'excursió, i on començarà el descens, primer per un túnel arbustiu natural, i després de tornar a superar l'Arriu Carlac, el corriol ens introdueix en un gran esplanada, un prat d'alta muntanya dominat per la falguera, disposat talment com un amfiteatre per admirar el gran espectacle que des d'aquí podem contemplar: El Massis de la Maladeta, amb el gegant Aneto dominant-ho tot, i vigilant des d'allà tots els cims i carenes de l'Aran, els quals encerclen la zona on nosaltres ens trobem.



Després de delectar-nos amb aquesta vista, iniciarem el descens, el qual a peu serà un bonic sender serpentejant, pel qual anirem restant metres de mica en mica. En bici esdevindrà un divertit, ràpid i adrenalític corriol, que farà que just després dels marcats i rocosos zig-zags de les Bòrdes de Bausén, entrem altra vegada al poble, i ens adonem que malgrat el poc quilometratge de la ruta, que no arriba als 6 km, ens trobem davant d'una petita gran joia dels Pirineus.

Recomanem fer-la amb nens, és una excursió ideal per a introduir-los a la muntanya, i fer-los descobrir un indret màgic que fins ara només havien descobert als contes.

Per anar segurs i ben equipats, us aconsellem anar acompanyats de la guia de la Val d'Aran d'Editorial Alpina: